No és cap secret que vivim en una societat històricament regida pel patriarcat que, malgrat el canvi i l’evolució, en alguns àmbits encara dura i es fa present. Tanmateix, fos des de les ombres o a través del crit més fort, a la història han influït moltes dones que han marcat un punt d’inflexió en les nostres vides i societats i, des de Girona Secreta, en volem destacar unes quantes que ho feren des de la ciutat de Girona.
Ende (c.950 – c.1000), també coneguda com a En o Eude, fou pintora i religiosa, considerada pels especialistes com la primera miniaturista de nom conegut a Europa, va ser l’autora de les cent quinze miniatures que il·lustren el Beatus de Girona, còdex conservat a la catedral de Girona i datat al voltant del 975. Gràcies a la inscripció que apareix en el colofó del Beatus de Girona: “En depintrix o Ende pintrix et Dei aiutrix. Frater Emeterius et presbiter” (En o Ende pintora i ajudadora de Déu. Fra Emeteri prevere), es pot contrastar que en el món altmedieval -malgrat la prevalença del rol tradicional de la dona com a filla, esposa i mare -, també hi havia dones que es dedicaven a l’àmbit cultural i artístic, en particular a la còpia i il·luminació de manuscrits.
Celestina Vigneaux (Girona 1879 – Barcelona, 1964) fou mestra per vocació que va prendre iniciatives d’innovació pedagògica. Malgrat el rol femení imposat del moment, el fet de ser esposa i mare de 8 fills no va aturar la seva voluntat de treballar com a parvularista i el seu anhel de renovació de l’ensenyança. Impulsà el primer menjador escolar, sobre el que va reflexionar no només com un servei social, sinó també com una oportunitat educativa en un sentit més ampli. Així mateix, va promoure el cant i la gimnàstica rítmica i treballà de manera activa per implementar un espai físic correcte i bones condicions higièniques a les escoles. Pel que fa al seu impuls professional, va ser escollida degana dels mestres públics de Barcelona i va viatjar per Europa per conèixer les realitats educatives d’altres països.
Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974) sempre fou coneguda com a filla de Prudenci Bertrana, un dels grans escriptors literaris, fet que ocasionà una lluita personal per tenir una veu independent, no només com a escriptora, sinó també com a dona i persona. Començà el seu camí professional a través de la música, però ben aviat la passió per l’escriptura la porta a ser periodista i seguidament escriptora, publicant el seu primer llibre “Paradisos Oceànics”. A partir dels anys 30 començà a ser implicar-se en la vida de la segona república, essent militant a les eleccions d’Esquerra i esdevenint la primera intel·lectual feminista de la lectura catalana, aconseguint en molt pocs anys fer-se una imatge d’escriptora feminista catalana i rebel. Durant la Guerra Civil va refugiar-se a Ginebra i quan trona a Catalunya després de l’exili publica les novel·les “Tres presoners” (1957), “Entre dos silencis” (1958), “Fracàs” (1966), “Vent de grop” (1967) i “La ciutat dels joves” (1971).
Les dones de la família Masó: La historiadora Rosa M. Gril Tort va treure a la llum en un llibre titulat Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830 -2015)- del qual també se’n va fer una exposició -, una història encara mal coneguda de les filles, germanes, mares i esposes dels Masó, que a través dels petits mitjans dels quals disposaven van fer aportacions a la vida social, cívica i cultural del seu temps. Al segle XX les germanes Angelina, Maria de la Bonanova i Pula Masó, les cunyades Carme de Vinyals, Josefina Masó i Rosa Llunas i l’esposa de l’arquitecte Esperança Bru, aprofiten dels contactes familiars i personals per liderar institucions i revistes, així com iniciatives diverses. Angelina, per exemple, acabarà dirigint la impremta familiar durant la guerra i Esperança s’implicarà en l’activisme cultural del noucentisme.
Add a comment