Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona)

Té el seu origen en el Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, creat el 1845 per la Comissió Provincial de Monuments i és, per tant, un dels més antics de Catalunya. L'any 1857 el museu s'instal·là en el claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, que fou abandonat per la comunitat de monjos benedictins en 1836 en aplicació de les lleis desamortitzadores. En 1860 s'iniciaren les obres de construcció del sobreclaustre, que alberga actualment les sales de l'exposició permanent, però el museu no fou obert al públic fins a finals de 1870.

Entre els primers materials arqueològics que ingressaren en el museu, hem de mencionar els procedents de les excavacions que la Comissió de Monuments realitzà en 1846 a Empúries i les inscripcions i escultures romanes de la ciutat de Gerunda (Girona), trobades en les obres que es realitzaven a la ciutat, i que es recuperava dels danys ocasionats per la guerra de la Independència.

Durant la guerra civil (1936-1939) el museu fou seu primer del Patronat de Cultura i, més endavant, de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de la Generalitat. Després de la guerra, fou transformat per l'Estat en Museo Arqueológico Provincial, al mateix temps que ocupava l'església de Sant Pere, fins aleshores església parroquial.

Amb motiu de la creació del Museu d'Art de Girona, en 1976 les col·leccions d'art es traslladaran a l'antic Palau Episcopal, quedant així el museu de Galligants com especialista de manera exclusiva en arqueologia.

L'any 1992 fou traspassat a la Generalitat de Catalunya, en compliment de la Llei de museus catalana, passant a formar part del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Actualment el museu es troba instal·lat en dos espais: en el monestir de Sant Pere de Galligants es troben les sales d'exposició i serveis perifèrics, mentre que els serveis centrals i la biblioteca es troben en un edifici del Departament de Cultura, situat en el carrer de Pedret de Girona.